“El Vallès podria ser la pota industrial de Barcelona”
Apropar la innovació tecnològica al món empresarial és un dels principals eixos de treball de Josep Miquel Piqué. És doctor en Ecosistemes d’Innovació per la Universitat Ramon Llull i president de la Xarxa Catalana de Parcs Científics i Tecnològics (XPCAT), és enginyer de telecomunicacions per La Salle-URL, té un màster amb Bussiness Adminitration per la Universitat Ramon Llull i està diplomat pel Massachusets Institute of Technology (MIT) i la Universitat de California-Berkeley. Piqué també és expert en transferència tecnològica i té una vasta experiència en ecosistemes innovadors, com el 22@. Actualment és president executiu de Technova Barcelona, vicepresident de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) i president del Science and Technology Council (CTECNO).
Piqué està dinamitzant, juntament amb el seu equip de La Salle Technova, les sessions de conceptualització del Living Lab d’Economia Circular al municipi de Sant Quirze del Vallès, una de les actuacions del Servei de l’Empresa de l’Ajuntament en el marc del projecte ININVallès.
En aquesta entrevista Josep Miquel Piqué ens dóna la seva opinió sobre la importància dels ecosistemes innovadors i la seva relació amb el projecte ININVallés.
Quins creus que són els reptes principals d’un ecosistema innovador?
El repte principal d’un ecosistema és la visió compartida. Si un ecosistema no compta d’aquesta visió, les seves accions no seguirien una mateixa direcció.
El segon repte seria definir l’enginyeria i la governança per identificar, prioritzar i impulsar les accions en projectes concrets. Visió, reptes, priorització i governança.
En el cas d’ININVallès?
El repte que teniu a ININVallès és que els objectius siguin col·lectius. S’han de tenir en compte aquells elements que fan que el conjunt d’agents que en formen part intervinguin de la manera adequada per poder assolir-los.
Dins de la visió compartida, és important saber quins elements o desafiaments teniu, perquè realment on intervenen els agents és en els projectes. Els projectes són un element molt concret. Jo puc fer muntanyisme, però és diferent si ho faig a l’Himàlaia que a Montblanc, són direccions diferents, per tant són projectes diferents.
Amb agents com Taulí, que tracta el tema de salut, permet fer una especialització territorial. En aquest àmbit ja hi ha aquesta visió de reptes de gent gran, qualitat hospitalària i qualitat en l’espai.
Com atraure l’empresa?
L’atracció sorgeix perquè es plantegen reptes; digues quin problema tens que jo posaré els mecanismes per donar-te solucions. Un altre element, més sofisticat, és establir línies de treball amb emprenedors i fer que aquests emprenedors presentin les seves solucions a inversors i empreses.
La lògica és promoure emprenedoria i presentar-la davant les corporacions per establir aliances o start-ups com a mecanisme d’innovació. Pel que fa a les pimes, la PIME sap vendre’s, sap produir, sap industrialitzar. El que canvia és que ara la nova font d’innovació o departament d’I+D són les start-ups. No tant la tecnologia sinó l’start-up com a model de negoci vinculat en l’àmbit en què estan treballant.
Quina relació creus que pot tenir ININVallès amb altres ecosistemes, com Barcelona?
Barcelona té molts agents importants a tenir en compte, com són possibles socis, inversors, capital de risc… Al Vallès hi ha moviment, però l’àrea de Barcelona manté una relació amb la comunitat inversora i la computant i empresarial /emprenedora molt gran.
Al final, en termes d’inversió, Silicon Valley és Silicon Valley, però no és San Francisco. El Vallès és part de l’àrea de Barcelona i és especialitzat amb indústria, fet que Barcelona no. Per tant, el Vallès podria ser la pota industrial de Barcelona.